Miquel Sunyer: “La natació és una gran passió, una forma i filosofia de vida”

Autor: Sergi Casademont (@sergicasa5)

El nedador de llargues distàncies en aigües obertes Miquel Sunyer ens rep al costat del riu Ter després del seu entrenament de tarda. Està en contacte amb l’aigua tot el dia, normalment en la piscina coberta és on entrena tot i que combina altres superfícies. L’entrevistem perquè ha tret fa poques setmanes el seu primer llibre “48 braçades” on exposa a través de la seva vida com ens hem de superar i lluitar per allò que volem assolir treballant diariament. A més, no para d’assolir els seus reptes esportius.
Aprofitarem també per conèixer alguns aspectes de la seva vida i rutina que no s’exposen en el seu llibre per tal d’aprofundir en aquest personatge aquàtic. Miquel Sunyer serà el pregoner de la Festa Major 2015 de Sant Gregori, aquest divendres 17 de juliol a les 20:30h. a la Plaça de l’Ajuntament.

-De petit odiava l’aigua però mica en mica li va agradar. Una pregunta obligatòria, què suposa per a vostè el mar perquè és diferent a la piscina que practicava abans de donar al salt a les travesses, oi?

El mar jo penso que és sinònim de llibertat, un espai natural immens i suggereix tot tipus d’emocions. A l’hora de nedar-hi efectivament és molt diferent de fer-ho en una piscina perquè les aigües són vives, hi ha incertesa perquè tot pot canviar. En canvi en una piscina, és un espai tancat, les aigües estan tranquil·les, dolces…A més  en la piscina la lluita és contra un cronòmetre i al mar la lluita és contra un mateix. Molt diferent, el component d’aventura i incertesa és molt més elevat al mar.

-Com viu la natació, com un hobby o com una gran part de la seva vida?

Jo diria que és una passió, que com a tothom ens agradaria guanyar-nos-hi la vida. Tot i això, no crec que es pugui dir-ne segona feina sinó una gran passió, una forma i filosofia de vida i que m’han portat on estic.

-Que no és poc… Què suposa el continu entrenament que du a terme diariament?

Faig uns entrenaments basats en piscina on entreno de dilluns a divendres als entrenaments del GEiEG en una piscina de 50m. Allà faig els típics entrenaments de natació de volum i qualitat. Els caps de setmana vaig al mar i allà faig un entrenament específic on també entreno l’aclimatació a l’aigua freda.

-Com ho fa per preparar-se d’aquest fred?

Vaig al mar durant tot l’hivern i entreno allà i a casa intento no encendre la calefacció intentant acostumar el cos a passar fred i entrenar amb aigua freda.

-I enmig d’una travessa quan tens fred, què fa perquè suposa que t’arriba d’un moment a l’altre…

No hi ha gaire res a fer, intentar adaptar-se i no deixar de nedar. L’equip em sol donar quelcom calent.

-Tan sols hi hagi una variació d’unes dècimes de temperatura en l’aigua es nota, no?

Sí, la veritat és que un grau a dins l’aigua pot suposar aconseguir-ho o no. Dins l’aigua la sensació tèrmica és realment major perquè els humans tenim un tant per cent d’aigua al cos molt elevat i estem a trenta-sis graus centígrads. Una vegada ens posem a l’aigua que està molt més freda que la nostra temperatura corporal i per això notem més aquests canvis.

-Quantes hores diàries pot passar entrenant?

Depèn, les èpoques que més entreno sol ser entre dues i tres hores. Actualment estic fent entre una hora i una hora i mitja.

-Veient els reptes que ha assolit, suposo que s’ha de tenir una gran força mental i determinació per tirar endavant amb el que un es proposa no al ser un esport individual?

Penso que és una manera de ser. Jo sóc una persona que m’agraden els reptes i intentar superar-me. M’agrada l’aventura, viatjar, el mar i la natació…tot això ajuntat s’ha transformat en una forma de vida, una passió i filosofia que són els reptes de natació en aigües obertes de llarga distància. Ho faig tot sol i amb aquest estil tan purista de no utilitzar mai el neoprè com ho feien els antics i de manera més extrema.

-Aquesta manera que comenta que té de nedar amb banyador, gorro i ulleres però sense neoprè a què es deu?

Crec que és un estil de natació molt purista, antic i extrem que van practicar els pioners de la natació. El capità Matthew Webb quan va travessar el canal de la mànega ho va fer sense neoprè perquè lògicament no existien i des de llavors tothom que ha volgut imitar o emular la seva gesta ho ha fet amb un banyador slip i un gorro i unes ulleres.

-Per quins motius porta el gorro?

Pel cap es perd molta temperatura, aproximadament un trenta per cent, i és una bona protecció tèrmica.

-Quin és el seu referent en el qual s’enmiralla una mica. Mattew Webb que comentava anteriorment?

Sí, Mattew Webb i també la Montserrat Trasserres, que és una nedadora olotina que els anys cinquanta i seixanta va aconseguir unes gestes increïbles. Ella encara és viva i ens parlem gairebé a diari i per mi és un referent.

-Quantes calories crema aproximadament en una travessia a mar obert?

És molt complicat de calcular però només per mantenir la temperatura corporal pot ser que cremi de l’ordre de tres o quatre mil calories per hora.

-I això, si fa una travessia llarga com alguna de les que ha realitzat, deu ser bestial…Mentre neda què li passa pel cap durant tantes hores al mig del mar?

Hi ha diferents situacions. Quan entreno diàriament la natació em serveix per tenir els meus espais d’intimitat amb mi mateix i medito sobre les  meves coses diàries com qualsevol altra persona pensa amb les seves coses quan està en solitari. En les travessies estic més concentrat perquè requereix un estat mental de consciència superior. Allà estic molt focalitzat amb l’objectiu i fins i tot m’és complicat tenir pensaments forçats. De vegades intento pensar amb situacions que m’aporten energia positiva o amb la gent que estimo però m’és impossible donada l’alta concentració que tinc. Estic més centrat en cada braçada, com poso la mà dins l’aigua, quan falta pel següent avituallament, quanta estona dec portar nedant…coses més típiques dels nedadors.

-En què basa l’alimentació, té un especialista que li fa un control o com va perquè en el seu cas és molt important dur a terme una bona ingesta d’aliments…

Estic becat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i una fisiòloga em porta la nutrició. Segueixo una dieta bàsica, que és equilibrada i mediterrània.Bàsicament en els àpats principals sempre hi ha d’haver-hi carbohidrat, proteïna –si pot ser que no provingui d’animal- i fibres. Intento seguir-ho tots els àpats, sense fregits, grasses saturades…res fora de la normalitat.

-A part de la rutina diària d’entrenaments, abans de fer una travessia segueix alguna rutina especial de preparació?

Una setmana abans vaig al lloc on haig de nedar, faig entrenaments en les aigües on nedaré i estic concentrat buidant els aspectes rutinaris i intentant entrar en un estat de consciència superior per tal de focalitzar-me amb el gran objectiu que tinc al davant i poder dedicar-hi tot l’esforç que mereix.

-Intenta aïllar-se del seu voltant aquests dies previs?

Sí, tot i que és difícil perquè els mitjans de comunicació volen saber i de vegades és difícil però sempre estic amb el meu equip que són qui es preocupen de la logística i així jo estic passejant i escoltant música per tal de relaxar-me i concentrar-me.

-La seva alimentació canvia aquests dies de concentració previs?

Sí, intentem la setmana abans fer una càrrega de carbohidrats i menjar molt sa sense cap fórmula secreta i reforçant el que venia fent durant l’any. També s’augmenten les dosis i menjant amb la millor qualitat possible perquè afecta al rendiment de manera important.

-I abans de tirar-se al mar segueix algun ritual en concret?

M’agrada molt fer petits rituals com prendre consciència, per les hores que he passat nadant al mar, de la delicadesa d’aquest medi i el perill en el qual es troba, i li demano perdó pel moment que li hem fet i estem fent els humans. També li demano que em deixi aconseguir aquell repte que m’he proposat.

-Quina és la seva filosofia per tirar endavant?

El motor de la vida ha de ser la il·lusió i la passió sense les quals no entenc la vida. També hem de viure les experiències intensament i en primera persona perquè penso que és la manera amb la qual un se sent més viu. Hi ha gent que per sentir-se viu no li cal creuar el canal de la Mànega i altra gent que per sentir-nos vius ens cal aquest tipus de reptes que ens posen la vida al límit i ens apropen realment a qui som.

-Quins creu que han estat els pilars que l’han ajudat a tirar endavant els seus projectes?

La família i els amics són molt importants, l’amor que he rebut dels meus també. La natació de competició que he practicat des de petit m’ha donat els valors de l’esforç, la constància, la perseverança, de saber treballar per un objectiu. Tots aquests valors adquirits durant tots els entrenaments en l’adolescència i ja de més madur m’ha forjat com la persona que sóc i ha estat  clau en els moments en què m’he proposat aquests reptes. El meu ADN tenia a dins tots aquests valors i aquesta informació.

-Amb quines dificultats s’ha trobat normalment al llarg de la seva carrera professional?

Amb moltes: lesions, excés d’entrenament, estar fatigat mentalment, pensar que no ho aconseguiré… Sobretot el que m’ha costat més és la gestió de les meves emocions i de les  meves pors. Primer reconèixer-les, després acceptar-les i finalment superar-les.

-Veient aquest ritme tant alt d’activitat que porta diàriament suposo que hi ha moments que ho deixaria tot?

Sí, però tot això que faig es una gran passió i si ho deixés estaria llançant part de vida. Jo que sóc una persona tan vital m’ha passat pel cap però amb els anys he après que sempre hi ha mals dies que s’han de deixar passar i reposar. A més, el Sol surt cada dia i s’ha de tirar endavant; després d’un mal dia vas a dormir i l’endemà serà un nou dia i comencem de nou.

-Ha tirat mai la tovallola o sempre ha aconseguit els seus reptes?

He tirat la tovalla en diverses  ocasions. Des de petit tinc asma i m’ha obligat a abandonar en algunes proves que he celebrat per impossibilitat física de continuar. El que molta gent comenta que tot és mental i només cal creure’s-ho em sap greu dir-ho però és fals. Quan tens un problema físic, per més mentalitat positiva que tinguis has d’abandonar.

-Tot i així, de vegades rendir-se no vol dir fracassar…

És un fracàs perquè òbviament no has aconseguit allò que et proposaves però tot fracàs porta al darrere una informació molt valuosa. Si un mateix la sap   llegir i extreure es torna molt més ric del que era. Per tant, és fer un pas    enrere per fer-ne molts endavant.

-Quina és la vegada que ha nedat durant més hores i en condicions més extremes?

La travessia més dura i extrema que he fet ha estat la del canal de la Mànega. La última hora que vaig nedar vaig perdre bastant la consciència i no la recordo pràcticament.

-Ara fent una mica d’autocrítica…Quins creu que són els aspectes que ha de millorar?

Molts, per fer tot això que faig necessito un ego bastant important i per això sóc bastant egoista amb la  llibertat personal i amb el meu temps perquè m’ho requereix. Aquest ego de vegades em juga males passades i m’agradaria de vegades millorar-lo. En algunes ocasions no puc portar una vida normal com la de la majoria de la gent, tot i que les vides de la majoria de la gent m’avorreixen.
Em pregunto de vegades quan s’acabarà la fam de buscar més enllà, de sempre voler   superar-se perquè pot suposar un problema amb una vida. Per tant, s’ha de saber estar en tots els escenaris i viure les experiències quan toca viure-les per tal de madurar i créixer. Tot això a mi em costa, el temps dirà.

-També ha estat l’impulsor del Projecte Vies Braves. En què consisteix?

És un projecte que s’ha forjat a la Costa Brava i consisteix en què diverses poblacions de la costa han tancat una part del litoral amb boies i l’hem  senyalitzat. Aquest espai l’hem destinat a la  pràctica de la natació d’aigües obertes i a l’snorkel. Es tracta d’un projecte pioner al món perquè enlloc no hi ha cap costa on hi hagi una xarxa de senders al mar. És doncs una oportunitat que va sorgir d’una prova pilot que es va fer en un poble de la Costa Brava i ara ja són quasi quinze itineraris.
Aquesta iniciativa el que busca és apropar la gent al mar, i que estiguem en harmonia amb el mar i que ens posem a dins l’aigua i el sapiguem apreciar. A més, és un projecte amb diverses potes: turisme (als ajuntaments els interesssos perquè reforça l’oferta turística del lloc), mediambiental (preservem la conservació dels fons marins), educacional (portem les escoles i els nens per ensenyar-los com apreciar la fauna i fons marins de la Costa Brava). Tots aquests punts el fan un projecte molt ric i amb un llarg recorregut.

-Com es calculen els rècords i qui ho comptabilitza?

Sempre hi ha una associació en cada travessia que la regula i a més la promou i la protegeix perquè no perdi la seva essència i tothom segueixi la seva reglamentació. Ajuda també als nedadors que van a fer-la en tenir tota la logística necessària. També la gent que porta l’embarcació i que es coneixen la zona perfectament.

 

-Això és l’equip multinacional, llavors també té els seus cosins a la barca no?

Sí, ells són qui em coneixen a mi com a nedador i s’han de coordinar amb la gent de l’embarcació i l’associació, que posa una persona per controlar que es faci tot correctament, que controla que surti i arribi des de terra i no toqui l’embarcació ni ningú en cap moment.

-Com va sorgir la idea d’escriure el teu llibre “48 braçades”?

La idea principal d’escriure un llibre és que et dóna unes possibilitats infinites d’explicar una història i de matisar-la. Això és molt atractiu però alhora complex.L’editorial Planeta em va oferir fer un projecte editorial i em va agradar molt però jo els vaig   comentar la meva falta de temps ni capacitats per escriure un  llibre. Vam trobar en James Manresa, que és la persona que m’ha ajudat i és un   nedador purista d’aigües obertes. Ell ha sabut plasmar gairebé a la perfecció totes les sensacions que tinc dins l’aigua i ha sabut  transmetre totes les meves emocions. Crec que és un llibre que té una càrrega personal molt gran i que arriba al lector, que toca l’ànima. Era un gran repte i crec que ho hem aconseguit, estic molt content. A més el títol expressa el ritme de braçades per minut que nedo en llargues travessies. És un ritme lent però que em permet aguantar moltes hores nedant.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

-I està a punt de sortir a la llum una part audiovisual, no?

Sí, hi ha un documental que també es titula “48 braçades”, basat en el llibre i dirigit per la periodista Joana Pardos. Esperem que aquest estiu també pugui sortir a la llum. Ara estem tancant el finançament perquè es pugui portar a terme.

-Aquesta primera obra ha estat una de les més venudes de no ficció a Girona. Com ho valora?

Estic molt content, la veritat és que no m’ho pensava però no sóc famós. Per vendre llibres que el personatge sigui conegut és important. També s’ha de promoure bé i en aquest cas les editorials que l’han publicat –Planeta i Columna- han fet una gran feina.

-Finalment, quins projectes de futur té com a nedador?

Estic intentant finalitzar un grup de travessies que es diuen les Ocean Seven, les set travessies més difícils del món: el canal de la Mànega, el canal de Catalina, l’estret de Gibraltar –ja estan fetes- i em quedaria l’estret de Cook (Nova Zelanda), Tsugaru Strait  (Japó), el North Channel (entre Escòcia i Irlanda) i el Molokai Channel (Hawaii).